Més informació
Trino Zurita és un músic violoncel·lista que recorda els millors, però que dirigeix el violoncel sense història obligada: uneix una tècnica a un so que evoluciona en noves ecologies. Treballar l' arc i les cordes al costat d' una matèria relativament desconeguda, els materials sonors de síntesi electrònica, seria com abans unir veus i instruments. Distàncies que avui semblen naturals. Unir altaveus i instruments no ha estat i no és tasca fàcil. Hi ha problemes de problemes en la compatibilitat de les fonts sonores. Trino Zurita vol freqüentar aquests problemes considerant el domini estètic que es crea per al futur. Resoldre aquests temes és l'ànima, la imaginació en els dits d' un violoncel·lista actual. La intèrpret estudiós és qui sugereix una nova capacitat d' audició, al costat dels nous sons, la música històrica i una tradició popular, radiofònica i cinematogràfica, videogràfica, ballable. Intèrpret exigent, Trino Zurita és capaç de crear aquesta intensa i fugaç polisèmia. La ràdio, el cinema i la televisió actuals i els seus reproductors a la xarxa han divulgat un gust eficient pels «efectes de so per al gran públic». Encara que les relacions d' aquests «efectes» amb l' art musical siguin tangencials i formin part de l' inductiu i innecessàriament metafòric, per a orelles poc entrenades en la música, aquests «efectes sense afecte» acaben sent l' única via d' intercanvi.
En aquesta seqüència d' obres escollides pel mateix intèrpret, els compositors abordem aquest intent de so expandit cap a nous llocs que fa creixer constantment aquest idiolecte. Els pizzicati i l' «arc espectrals» de prodigioses voluntats sobre diversos llocs de la tastiera sintetitzant articulació, intensitat i timbre en un sol gest. Un domini absolut del lloc de les notes i els seus voltants (microtons), amb vibrato o sense i en extens registre. La modulació, el canvi microtemporal en cada so. I el joc interpretatiu, que enriqueix el passat. É la comprensió de la pràctica del violoncel contemporani que tot just va néixer ahir. Trino Zurita ens ho exposa amb mestria en l' Espanya del segle XXI.
