1CM0364
B-8370-2017
Selecció de cançó culta catalana pel tenor David Alegret i el pianista Daniel Blanch.
47 Article Items
Atenció: Són els darrers en estoc!
Data de disponibilitat:
La cançó culta romàntica s'havia desenvolupat, des de començament del segle XIX, en terres germàniques amb el lied alemany. Altres cultures europees en van anar assimilant la influencia fins a produir les seves pròpies formes de cançó culta sobre poesia autòctona.
La nostra cançó culta neix com a gènere definit gracies a l'obra dels compositors contemporanis del poeta Joan Maragall (fortament compromès amb la cultura musical del seu temps), la generació modernista que va d'Antoni Nicolau a Joan Lamote de Grignon. Poc després, va arribar a una maduresa prometedora amb la generació següent, la generació noucentista que aspirava a la modernització definitiva del país: la de Jaume Pahissa, Blanca Selva, Frederic Mompou, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Ricard Lamote i Xavier Gols, entre d’altres. Aquests es van valer de l’obra dels poetes contemporanis i es van fixar sobretot en Josep Carner, Josep M. de Sagarra i Tomàs Garcés.
Entre les moltes víctimes de la funesta guerra del 36, hi figura també un gènere musical que va quedar irreparablement colgat sota munts de runa: la cançó culta catalana. Aquesta selecció, sota el pretext d’una unitat temàtica de l’entorn d’impressions de natura, ofereix una breu panoràmica del gènere de la cançó culta catalana amb l’aportació d’un material majoritàriament inèdit i rescatat de l’oblit.
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Francesc Montserrat Ayarbe (1879-1950)
Impressions de natura (1906-1907) (Josep Maria Navarro)
Les estacions (1904) (Josep Maria Navarro)
Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Francesc Pujol (1878-1945)
Eduard Toldrà (1895-1962)
David Alegret: tenor
Daniel Blanch: piano
Actualment no hi ha ressenyes de clients.