Cançons secretes

No sé si perquè la gran majoria d'aquests poemes són encara inèdits o pel mateix to que els relliga del primer a l'últim, però és indubtable que el nom de "Cançons secretes" els escau com anell al dit. Són poemes de descoberta del món -de la natura i els seus elements: el sol, la pluja, el vent, la nit o el mar- i de la vida -que hi ressona o s'hi emmiralla, una vida moral que tot just comença a descabdellar-se dins seu-, fets més de sensacions que no encara d'experiències. Cadascun reflecteix una il·luminació, un d'aquells moments "dins i fora del temps" que ens envesteixen i desborden. Per altra banda, la seva "forma orgànica" -és a dir, la no subjecció a uns mateixos patrons mètrics i, per tant, el fet que cada poema creï les seves pròpies pautes rí­tmiques- facilita o provoca que la compositora es deixi anar i per això cada poema, bo i formant part d'un cicle, presenta un conjunt de trets irrenunciables que donen una gran varietat de solucions rí­tmiques i melòdiques a tots dos cicles.